Un dels principals reptes de la IA són els biaixos en algoritmes, que fan que no sempre siguin justos i objectius. Coneixerem com i perquè es produeixen aquests biaixos i debatrem sobre les qüestions ètiques i morals que això suposa, reflexionant sobre què es pot fer per resoldre-ho.
És la tecnologia imparcial? A partir de les conclusions, comentaris i dubtes de l’anterior focus group, parlarem sobre què són els baixos en algoritmes i perquè es produeixen. Debatrem sobre el què s’està fent en l’àmbit de la recerca per evitar-hi i com ho estan implementant les empreses i el sector públic.
Professora associada d’Intel·ligència Artificial al Departament de Ciències de la Computació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al 1996 va rebre el doctorat a la UAB pel seu treball sobre anàlisi i representació de textures. És investigadora afiliada al Centre de Visió per Computador (CVC), on lidera el grup de recerca Colour in Context, sobre models computacionals de percepció de color. El seu àmbit de recerca es fa des d’un punt de de vista multidisciplinari combinant les tècniques bàsiques de visió per computador amb l’experimentació psicofísica. Actualment coordina el Màster de Visió per Computador de la UAB i imparteix alguns cursos sobre Intel·ligència Artificial. També és membre actiu de l’Associació Espanyola de Reconeixement de Formes i Anàlisi d’Imatges.
Investigadora Ramón y Cajal i docent a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, Barcelona), codirectora del Machine Translation group de la UPC (MT-UPC). Va rebre el doctorat en ciències de la computació l’any 2008 per la UPC. El seu àmbit de recerca és principalment és la traducció automàtica (Machine Translation). Ha treballat al LIMSI-CNRS (Paris), al Barcelona Media Innovation Center, a la Universitat de São Paulo, al Institute for Infocomm Research (Singapur), al Instituto Politécnico Nacional (Mèxic) i a la Universitat d’Edimburg. Ha participat en més de 18 projectes europeus i nacionals i publicat més de 100 publicacions. És part del Consell Editorial de la revista Computer Speech and Language i regularment col·labora amb empreses com a consultora científica. Actualment, lidera els projectes AMALEU i AdaVoice. Recentment, ha rebut el premi ERC Starting Grant 2020 i dos Google Faculty Research Awards (2018 i 2019).
Mayte Hidalgo és responsable d’estratègia i ètica de la Intel·ligència Artificial a everis Espanya. Va rebre el Master Science de Database Marketing per la Northwestern University (EEUU). És membre docent d’Intel·ligència Artificial ètica al programa executiu de Big Data & IA del Instituto Empresa, d’IA ètica al Màster de IA de la Universidad de Alcalá de Henares i de Digital Tx al Màster d’Indústria 4.0 també a la Universidad de Alcalá de Henares.
En Daniel Santanach és Enginyer Superior de Telecomunicacions, Màster en Comunicacions Mòbils i Màster en Internet de les Coses (IoT) per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En Daniel va desenvolupar la seva carrera professional durant més de 8 anys a les multinacionals Siemens i Accenture com a consultor de sistemes d’informació en entorns industrials treballant a Catalunya, Espanya, Itàlia i els Estats Units. L’any 2008 es va incorporar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat de Catalunya on ha treballat com a responsable de projectes de gestió de documents i arxiu electrònic, d’entorns col·laboratius, de telecomunicacions i de lloc de treball pels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya. Actualment és membre del Comitè d’Innovació del CTTI (INNOTIC) i coordinador de l’estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya (CATALONIA.AI) des de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Graduada en Comunicació, amb menció en Disseny Multimèdia i Especialització en Recerca i Disseny Centrat en les Persones per la Universitat Oberta de Catalunya on actualment també hi cursa el Màster de Filosofia per Reptes Contemporanis, especialitzant-se en Reptes tecnocientífics. Focalitzada en l’impacte que provoca la innovació i la interacció amb les noves tecnologies en els àmbits cognitius, ètics i socials motiu pel qual recentment ha iniciat una investigació sobre la relació que estableixen els humans amb la intel·ligència artificial i les noves subjectivitats i reptes ètics que sorgeixen d’aquestes interaccions. Actualment treballa com a mentora i investigadora d’Experiència de Persona Usuària i Innovació a l’UXLab de Barcelona Activa, on apropa la disciplina del disseny estratègic i ètic a l’ecosistema start-up de la ciutat. Professora col·laboradora al Màster Universitari de Disseny d’Interacció i UX de la UOC. A més, forma part de comunitats de participació ciutadana sobre intel·ligència artificial i drets humans amb l’objectiu d’incidir en les decisions polítiques i socials sobre aquesta potencialitat tecnològica.
El Dr. Carlos Sierra és llicenciat en Física per la Universidade de Santiago de Compostela i en Ciències del Mar per la Universidade de Vigo, Doctor en Enginyeria Industrial per la Universidad Politécnica de Madrid i màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental per la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra. Abans de dedicar-se a la comunicació, el Dr. Sierra va ser investigador durant més de 12 anys: va desenvolupar la seva tesis doctoral a l’Institut d’Acústica del CSIC a Madrid, va realitzar estades de recerca a la University of Leeds (Regne Unit) i a la University College of Dublin (Irlanda) i va ser investigador al departament d’Enginyeria Biomèdica de Columbia University a Nova York (EUA) durant cinc anys. A l’àmbit de la comunicació, prèviament a la seva incorporació al CVC, va treballar als departaments de comunicació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona, i va ser assessor i documentalista científic al programa de divulgació científica de La 2 de TVE «el Cazador de Cerebros» i a «el Método» de RTVE Lab.